FULL DE RUTA PER AL FUTUR DEL TERRITORI

Aquesta trobada s’emmarca en el procés iniciat després de la reunió mantinguda amb el Secretari General de Governs Locals i de l’Aran, el Sr. Xavier Amor, amb l’objectiu de començar a definir un full de ruta clar sobre el futur del territori i la possibilitat d’esdevenir comarca.

El territori reivindica aquest pas per una qüestió d’identitat i funcionalitat. Tot i pertànyer administrativament a l’Anoia, la vinculació real —històrica, geogràfica, social i econòmica— ha estat sempre amb la Catalunya Central i, especialment, amb Manresa. Aquesta realitat es tradueix en incoherències en la prestació de serveis, amb ciutadans que depenen alternativament d’Igualada o Manresa. La constitució de la comarca permetria una governança clara i coherent amb el territori.

Els alcaldes i alcaldesses han exposat mancances importants que es podrien resoldre amb un ens comarcal propi. Un cas paradigmàtic és el de la mobilitat: l’Eix Bus només para en capitals de comarca i, pel fet de no tenir aquesta condició, el territori queda exclòs, tot i que incorporar-hi una parada suposaria només tres minuts més. Aquest fet afecta estudiants i treballadors que es desplacen cap a Cervera, Lleida, Vic i Girona. Situacions semblants es repeteixen en matèria de sanitat, educació i seguretat.

Tot i això, el territori ja treballa de facto com una comarca. La Mancomunitat impulsa serveis conjunts com la recollida de residus, un tècnic d’esports compartit, el transport a demanda, projectes turístics vinculats a la mineria, la xarxa d’internet i el CEDIAP de Calaf. Igualment, s’està impulsant la mancomunació del servei d’arquitectura per oferir servei als diversos municipis.

Aquesta estructura acumula 30 anys de continuïtat i compta amb la implicació de la societat civil, que canalitza informació a través d’una revista trimestral.

El Sr. Belver va remarcar la importància d’analitzar el procés amb rigor, posant d’exemple el cas del Lluçanès, on consultes contradictòries, problemes de continuïtat territorial i retards administratius van dificultar-ne la implementació. Tot i això, va reconèixer que l’Alta Segarra parteix d’una situació més sòlida, amb les mancances i necessitats clarament identificades i una estructura mancomunada consolidada amb visió de futur.

Crear una comarca és un procés legalment i administrativament exigent, amb un cost elevat pel país. Per això, el director general va plantejar la possibilitat d’estudiar alternatives que millorin els serveis sense generar estructures costoses. No obstant això, els alcaldes i alcaldesses van insistir que el problema no és només de finançament: sense comarca, la influència política i la capacitat de negociació són molt limitades. Es necessita un model que garanteixi estabilitat, recursos i reconeixement institucional.

L’objectiu és assolir una sobirania comarcal que eviti que els veïns de l’Alta Segarra rebin serveis inferiors als d’altres territoris. Després d’anys de converses informals, es va expressar la voluntat clara d’avançar cap a una petició formal i crear el full de ruta.

El Sr. Belver es va comprometre a revisar el dossier amb celeritat i cura, i a mantenir una nova reunió de retorn el pròxim 4 de desembre.